INSTANTS DEL PRIDE BARCELONA (20/07/2024)

CELEBRACIÓ DEL PRIDE A BARCELONA. DISSABTE DIA 20 A LES 17 HORES DES DE PLAÇA UNIVERSITAT

SIGNO LA PORTADA DE LA REVISTA DIGITAL EDR Nº 525 DEDICADA A SOSUN.DANCE

edr Nº 525

SIGNO LA FOTO DEL NOU DISC DE GLAUCS: AQUÍ I AVUI (U98 MUSIC, 2024)

TROSSOS DE VIDA ESCRITS EN UN LLIBRE QUE GUARDO AL COR (3)

 A la Núria Feliu la vaig començar a retratar durant els anys noranta del segle passat, però va ser el 2004 quan vaig rebre una trucada seva per encarregar-me una sessió fotogràfica per a un disc seu. Es tractava d'un disc molt especial: un EP que celebraria els primers 40 anys de la seva trajectòria i que, d'alguna manera, seria el seu comiat artístic tal com havia estat fins aleshores.

"Núria Feliu. 40 anys" era el títol i es va publicar durant el 2005.

En el moment en què vaig rebre la trucada, curiosament, estava passant una època en què escoltava sovint els seus primers discos de jazz amb el Tete Montoliu. M'encanten.

L'experiència d'aquella sessió va ser tan especial per a tots dos, que després en vam fer algunes més, i sempre amb una sensació més que satisfactòria.

Fins i tot em va demanar que li fes el retrat per al programa de la festa que faria al Gran Teatre del Liceo de Barcelona per celebrar els 70 anys de vida i els 50 de trajectòria al 2011.

Per recordar la Núria, avui des d'aquí, vull deixar alguns dels retrats que li vaig fer. 

I un regal molt maco que ella em va fer a mi: havia imprès a casa seva una de les meves fotos, en blanc i negre, i havia escrit una preciosa dedicatòria que deia "Juan Miguel, jo soc aquesta?... Quina passada i quin artista que ets... M'arribes al fons de l'anima". 

Em va emocionar moltíssim, venint d'una artista tan autèntica com era la Núria Feliu.

TROSSOS DE VIDA ESCRITS EN UN LLIBRE QUE GUARDO AL COR (2)

Durant uns quants anys consecutius vaig treballar per al meu admirat Carlos Cano. Va ser durant la darrera meitat de la darrera dècada del segle XX.

Normalment ens trobàvem a Madrid, quan estava ficat a l'enregistrament d'un nou disc. Ens solíem reunir al seu hotel (o aparthotel) i definíem la sessió que faríem. Ell escoltava les meves propostes i normalment hi accedia, li semblaven bé.

Solia ser al febrer. Recordo que a Madrid feia sempre un fred espantós. Però eren dies tan meravellosos que res no els feia malbé. 

Abans de fer les fotos per al disc i la promoció, un cop acceptada la meva proposta, em passava per l'estudi d'enregistrament i podia escoltar algunes de les noves cançons que s'estaven preparant. També menjàvem junts en un restaurant proper i xerràvem de tot. Moltes vegades de coses molt personals.

En una ocasió, quan estava gravant el seu disc doble dedicat íntegrament a Lorca, va venir a dinar amb nosaltres Paco Ibáñez, perquè era un dels artistes que col·laborarien en aquest treball.

Jo estava impressionat, perquè sóc un gran admirador de Paco.

No vaig fer cap foto dels dos genials artistes perquè em semblava que estàvem en un moment molt íntim, sagrat, i no volia trencar-ho. Després me n'he penedit!

En un d'aquells viatges a Madrid per trobar-me amb el Carlos, el gran cantautor andalús va tenir per a mi un regal. Un llibre antològic dedicat a la publicació La Codorniz preciós.

"Per tu -em va dir, (més o menys)-, perquè t'entretinguis a les teves hores mortes mentre estem fent la feina".

Tristament, crec que no hi tinc cap foto amb ell. Mai no vaig pensar que ens deixaria tan aviat, o no ho vaig voler veure.

Deixo aquí la dedicatòria tan bonica que em va posar al llibre de La Codorniz i alguns retrats que li vaig fer en aquelles sessions. També el segell que es va treure un cop va morir amb una de les fotos que li vaig fer. I la portada del llibre "Carlos Cano. Voces para una biografía" que vaig realitzar amb el periodista Omar Jurado fa no gaires anys.