A finals del segle XX i principis del segle XXI estava ficat en un treball fotogràfic apassionant dedicat a la població quítxua i aimara del Perú i Bolívia. Vaig fer diversos viatges i vaig comptar amb l'assessorament meravellós de l'antropòleg Jordi Gascón.
Ens reuníem sovint, abans i després de fer un viatge, moltes vegades al Cafè de l'Òpera, a Barcelona, per analitzar les imatges que anava fent i comentar llibres que m'havia recomanat el Jordi i que havia llegit.
Fins i tot vaig poder llegir la seva tesi quan encara no l'havia presentada.
Poc després, el 2005, Jordi va publicar el seu primer llibre: Gringos como en sueños, amb el Instituto de Estudios Peruanos.
I tinc, llavors, el plaer de col·laborar en aquest magnífic treball amb una de les fotos que vaig fer per a la meva feina sobre els pobles andins.
A la foto, una guiri treu el cap al paisatge andí sortint d'un tren mentre que unes senyores paisanes corren a pujar a un vagó. En realitat, aquesta gringa també era jo. Una mena d'autoretrat en un entorn que estimava, però que no em pertanyia.
Com a fotògraf que volia narrar la vida d'un poble, era important mostrar també el turisme i els amants dels pobles andins. En definitiva, els altres.
No n'he pogut aconseguir un exemplar fins fa poc i em sembla un llibre molt interessant. M'encanta. Vull compartir la portada d'aquesta feina des de les meves xarxes, encara que ja faci uns quants anys des que es va publicar.
