SIGNO LA FOTO DE PORTADA I FOTOS INTERIORS DEL NOU TREBALL DE JOSEP TERO: FUGIR I SALVAR-SE (TEMPS RECORD, 2022)

El 30 de maig passat es va presentar per primera vegada al CIC de Barcelona, ​​amb el poeta i lingüista Carles Duarte, que va presentar l'acte, i l'acriu Came Callol

COSE DI AMILCARE/BARNASANTS VA PRESENTAR CASA RAMBALDI A LA SALA LUZ DE GAS DE BARCELONA AMB LA PRESÈNCIA D'UN BON GRAPAT D'ARTISTES I LLIURAMENT DE PREMIS (28/05/22)

Steven Forti va presentar l'acte

Joan Isaac, Olden, Miquel Pujadó, Giancarlo Arena, Wayne Scott, Rusó Sala, Caterinangela Fadda, Peppe Voltarelli, Marta y Mico, Sílvia Comes, Alessio Arena i Enric Hernàez van participar al concert.

Tots van estar acompanyats pels músics Daniele Caldarini (piano), Alessandro D'Alessandro (acordeón) y Michele Staino (contrabajo).

Sergio Sacchi va lliurar un premi a Xavier Pintanel per la creació i direcció de la revista digital Cancioneros i Peppe Voltarelli va lliurar el premi a la creació artística i la trajectòria a Joan Isaac.

SIGNO LA PORTADA DE LA REVISTA DIGITAL EDR Nº 420 DEDICADA A MIQUEL ABRAS

edr Nº 420

PASSEJANT PER BARCELONA: PERRUQUERIA CANINA DE SANTI SARRIÀ

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE-CD VERDSIONS DE VERDCEL A ONA LLIBRES (BARCELONA) EL DISABTE 11 DE JUNY

EnCoratjat per anunciar-vos que tenim data oficial de presentació del Llibre-CD 𝐕𝐞𝐫𝐝𝐒𝐢𝐨𝐧𝐬 a Ona Llibres.

Dissabte 11 de juny 18h.

Ona Llibres. Barcelona (Pau Clarís 94. Metro Urquinaona - Tentuán).

Obra Polièdrica: Música, Novel·la, Fotografia i Il·lustració.

Amb Alfons Olmo i Juan Miguel Morales, fotògraf que participa al treball.

Entrada lliure.

DAVID CASTILLO PARLA DEL LLIBRE CARLOS CANO. VOCES PARA UNA BIOGRAFÍA A EL PUNT AVUI

 DAVID CASTILLO

Amb la pers­pec­tiva dels anys, l’obra d’artis­tes com Lluís Llach i Car­los Cano creix amb el temps. Supe­di­tats i enca­de­nats a dis­fun­ci­ons com la dic­ta­dura o l’absurda indústria de la música, por­tar la cul­tura i la poe­sia a través de la seva ger­mana bes­sona, la música, cap al gran públic ha estat una heroïcitat. Al nos­tre país ho van fer Llach, però també Ser­rat, Rai­mon, Bonet, Ibáñez, Mun­ta­ner i molts altres. Ara es troba a fal­tar aquesta empenta de sumar les dues dis­ci­pli­nes i sovint tro­bem que músics que saben tocar s’acom­pa­nyen de lle­tres pràcti­ca­ment anal­fa­be­tes. Per aquest motiu, acos­tar-nos de nou la història i la imatge de grans figu­res nos­tres és una manera de tor­nar a recu­pe­rar uns estils, de treure els vinils de les fun­des i escol­tar de nou Cano i Llach. No els dece­bran i per­ce­bran nous mati­sos: “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, / has de pre­gar que el camí sigui llarg, / ple d’aven­tu­res, ple de conei­xen­ces.”

Aquesta Ítaca ide­a­lit­zada inter­pre­tada per Llach ins­pi­rat per Kava­fis i Car­les Riba és més que un viatge, és “al cor la idea”. I amb aquest sen­ti­ment, el veterà fotògraf Juan Miguel Mora­les –un photo hero de les nos­tres revis­tes– i el seu com­pany Omar Jurado ens han ofert un con­junt de lli­bres que han desem­bo­cat a Món Llach (Mina), que no va tenir la visi­bi­li­tat que es merei­xia a causa de la pandèmia, i Car­los Cano. Voces para una bio­grafía (asso­ci­ació de l’artista amb la col·labo­ració de la Dipu­tació de Gra­nada), que va sor­tir fa uns mesos. Es tracta de dos volums biogràfics a través de les dife­rents eta­pes de les llar­gues tra­jectòries del mala­gua­nyat Cano i del reti­rat musi­cal­ment Llach. Dues obres majors en unes belles edi­ci­ons pràcti­ca­ment en for­mat de long play. El lli­bre sobre Cano surt gai­rebé 22 anys després de la seva mort i es va fer amb la idea de cele­brar els 75 anys que hau­ria fet el gener del 2021. Són més de 300 pàgines amb tes­ti­mo­nis de dife­rents artis­tes, fami­li­ars, amics i acti­vis­tes soci­als i polítics que el van conèixer i que van com­par­tir la seva tra­jectòria intensa o que sen­ten la influència de la seva obra abso­lu­ta­ment viva i pro­pera. Estem par­lant d’un gran equip reco­pi­lat per Mora­les i Jurado, i que va des de Juan de Loxa, Paco Ibáñez, Luis Pas­tor, Lluís Llach, Manuel Gerena, San­ti­ago Auserón, Benito Moreno, Mar­ti­rio i Passión Vega fins a Ali­cia Sánchez, María de los Ánge­les Infante, Diego Cañamero, Anto­nio Bur­gos, Ian Gib­son, Fer­nando Bell­ver, Anto­nio Gala, Fer­nando González Lucini i Ama­ranta Cano, entre altres. Més de cin­quanta per­so­na­li­tats que tei­xei­xen de manera cro­nològica les eta­pes vitals i artísti­ques de l’artista. Els tex­tos s’acom­pa­nyen d’una selecció de fotos, retrats de Car­los Cano i altres imat­ges que il·lus­tren les parau­les dels tes­ti­mo­nis, pre­ses ínte­gra­ment per Mora­les i amb estro­fes de Cano, entre ells el poema inèdit Indio, que Cano va escriure per a un pro­jecte de lli­bre fotogràfic de Juan Miguel Mora­les, col·labo­ra­dor de l’artista gra­nadí durant un lus­tre, en la seva última etapa, que final­ment va que­dar al calaix. L’influ­ent Gon­zalo García Pelayo diu en un dels pròlegs que “Car­los segueix viu en els seus enre­gis­tra­ments, va crear estils, en va fusi­o­nar diver­sos i en va revi­ta­lit­zar altres com la cobla que ha tin­gut després una difusió extra­or­dinària, sobre­tot al sud”.

Juan Miguel Mora­les ha estat mem­bre de l’equip res­pon­sa­ble de foto­gra­fia de les revis­tes del Grup Ender­rock des del 1994, fotògraf del fes­ti­val de cançó Bar­na­Sants i autor de diver­ses por­ta­des de dis­cos de Car­les Cano, Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, entre molts altres.

Com a pre­sen­tació del seu lli­bre sobre Cano, Juan Miguel Mora­les ens diu: “Jo vaig néixer a Alme­ria. Va arri­bar per pri­mera vegada a casa de Maru, la meva mare, un disc de Car­los Cano a finals dels anys setanta. El va por­tar la meva ger­mana Marié. Aquell LP es deia A la luz de los can­ta­res i a la por­tada apa­rei­xia Cano no gaire ben il·lumi­nat, però amb aquell esva­lo­tat cabell arris­sat, llarg, sug­ge­rint aires de valen­tia i veri­tat, que no era poc en aquells anys. Les cançons d’aquell disc, iròniques, rei­vin­di­ca­ti­ves i ten­dres, em van impac­tar. Des de lla­vors Car­los s’ins­tal·laria a la meva vida, per sem­pre, com tan­tes altres veus impres­cin­di­bles que for­ma­rien part no només de la banda sonora de la meva vida, sinó d’aquesta petita legió de mes­tres i mes­tres que des del cant popu­lar tant m’aju­da­rien a desen­vo­lu­par-me com a per­sona.” Mora­les ha estat un apas­si­o­nat del seu tre­ball i la seva vida és també una bio­gra­fia de la música actual. Aques­tes bio­gra­fies de Llach i Cano així ho cor­ro­bo­ren.

elpuntavui

PLANTEJANT PROJECTE DE FOTO LLIBRE DEL MEU VIATGE A CASAMANCE (ALGUNES IMATGES)