TROSSOS DE VIDA ESCRITS EN UN LLIBRE QUE GUARDO AL COR (3)

 A la Núria Feliu la vaig començar a retratar durant els anys noranta del segle passat, però va ser el 2004 quan vaig rebre una trucada seva per encarregar-me una sessió fotogràfica per a un disc seu. Es tractava d'un disc molt especial: un EP que celebraria els primers 40 anys de la seva trajectòria i que, d'alguna manera, seria el seu comiat artístic tal com havia estat fins aleshores.

"Núria Feliu. 40 anys" era el títol i es va publicar durant el 2005.

En el moment en què vaig rebre la trucada, curiosament, estava passant una època en què escoltava sovint els seus primers discos de jazz amb el Tete Montoliu. M'encanten.

L'experiència d'aquella sessió va ser tan especial per a tots dos, que després en vam fer algunes més, i sempre amb una sensació més que satisfactòria.

Fins i tot em va demanar que li fes el retrat per al programa de la festa que faria al Gran Teatre del Liceo de Barcelona per celebrar els 70 anys de vida i els 50 de trajectòria al 2011.

Per recordar la Núria, avui des d'aquí, vull deixar alguns dels retrats que li vaig fer. 

I un regal molt maco que ella em va fer a mi: havia imprès a casa seva una de les meves fotos, en blanc i negre, i havia escrit una preciosa dedicatòria que deia "Juan Miguel, jo soc aquesta?... Quina passada i quin artista que ets... M'arribes al fons de l'anima". 

Em va emocionar moltíssim, venint d'una artista tan autèntica com era la Núria Feliu.