UN NÚVOL BLANC A BARCELONA

Senzillament se'n va la vida, i arriba
Com un cabdell que el vent desfila, i fina
Som actors a voltes
Espectadors a voltes
Senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper

Serenament quan ve l'onada, acaba
I potser, en el deixar-se vèncer, comença
La platja enamorada
No sap l'espera llarga
I obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's

Així només, em deixo que tu em deixis;
Només així, et deixo que ara em deixis
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
I un núvol blanc, penjat d'alguna branca
Molt blanc...

Sovint és quan el sol declina que el mires
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes
Arribem tard a voltes
Sense saber que a voltes
El fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
Així només, et deixo que ara em deixis
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
I un núvol blanc, penjat d'alguna branca
Molt blanc...

(Lluís Llach)