A CARLOS CANO
Camps d'oliveres
es perden a l'horitzó,
sol, blanc i suor
oneja la bandera
de totes les revolucions.
Dansa de les ones
la mar de bonicor
degoteig de bellesa
assaborir sal i dolçor
això i molt més
és el que ens porta el trobador.
Neu, no per puresa
sinó pel poder i la força
d'aquell que ve de la terra
s'eleva al cel dels somnis
cristal·litza en tendresa
i cau en flocs amarats d'amor.
Aquest és el vertader transgressor.
A qui li vibra el cos amb la música,
qui amb la veu ens fa vibrar d'emocions.
Verd i blanc, i també el blau,
lletra de saviesa, cant de pagesia,
als marges construeixes
encares la injustícia.
Arbre de cultura,
barrejar és el teu tronc.
Branques que es trenen
i la copla el teu nord.
Poesia i del poble
per a tu és un tot.
A Carlos i a
Amaranta Cano
, i als autors d'aquesta MERAVELLA de llibre, #OmarJurado i Juan Miguel Morales
- és una obra d'art, bellíssim i alhora molt complet; us el recomane fervorosament.
¡Gracias, querido Alfons, por tus palabras y ese precioso poema dedicado al gran Carlos Cano!
No hay comentarios:
Publicar un comentario