A finals del segle XX i principis del segle XXI estava ficat en un treball fotogràfic apassionant dedicat a la població quítxua i aimara del Perú i Bolívia. Vaig fer diversos viatges i vaig comptar amb l'assessorament meravellós de l'antropòleg Jordi Gascón.
Ens reuníem sovint, abans i després de fer un viatge, moltes vegades al Cafè de l'Òpera, a Barcelona, per analitzar les imatges que anava fent i comentar llibres que m'havia recomanat el Jordi i que havia llegit.
Fins i tot vaig poder llegir la seva tesi quan encara no l'havia presentada.
Poc després, el 2005, Jordi va publicar el seu primer llibre: Gringos como en sueños, amb el Instituto de Estudios Peruanos.
I tinc, llavors, el plaer de col·laborar en aquest magnífic treball amb una de les fotos que vaig fer per a la meva feina sobre els pobles andins.
A la foto, una guiri treu el cap al paisatge andí sortint d'un tren mentre que unes senyores paisanes corren a pujar a un vagó. En realitat, aquesta gringa també era jo. Una mena d'autoretrat en un entorn que estimava, però que no em pertanyia.
Com a fotògraf que volia narrar la vida d'un poble, era important mostrar també el turisme i els amants dels pobles andins. En definitiva, els altres.
No n'he pogut aconseguir un exemplar fins fa poc i em sembla un llibre molt interessant. M'encanta. Vull compartir la portada d'aquesta feina des de les meves xarxes, encara que ja faci uns quants anys des que es va publicar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario