viernes, 2 de marzo de 2012

MIQUEL GIL EN BARNASANTS

Ayer por la noche, día 01 de marzo, actuó Miquel Gil dentro del Festival Barnasants, en el Teatre Barradas de Hospitalet.
A estas alturas es conocido el sobrado talento de este artista del País Valencià que en esta ocasión presentaba un nuevo trabajo en Hospitalet, su CD Per marcianes (Temps Record, 11).
Pero yo creo que ayer no solo "requeteconfirmó" que nos encontramos ante un artista de altura -eso lo sabíamos tod@s l@s asistentes, creo-, si no que sorprendió a la concurrencia demostrando estar en uno de sus mejores momentos, que es decir mucho.
Emoción, tradición y búsqueda, personalidad arrolladora... Miquel brilló.
Mi cámara se paseó por el Barradas. Aquí dejo testimonio.

19 comentarios:

  1. Juan Miguel...me encanta pasar por aqui y reconocer los protagonistas de tus entradas...ver que no me suena a nuevo,jeje, voy aprendiendo.
    tu cámara se paseó muuuy bien, fantásticas fotos.
    Miquel Gil, muyt particular, me gusta esa fusión que parece que hace, ¿no? Aunque no entendí ni papa, algo de ¿para los marcianos??¿puede ser?? Me quedaré con el ritmo final, pegadizo..
    Un abrazo...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Bona nit Natty,
      si opino como tu, muy particular, sobretodo su voz, rasgada, profunda...el directo de ayer, espectacular...intuía que me iba a gustar mucho y me rendí a él y a sus músicos... me pareció un hombre especial, artista grande, creatividad maravillosa...aires del sur, del mediterraneo, de la tierra y de las mujeres y hombres...sonidos de antaño que reconocía el alma y se reencontraba... una delícia!
      (aunque no diga nada me cuelo con frecuencia para oir tus reparadores y hoy me parecio tremendamente hermoso!)
      Un abrazo!

      Eliminar
  2. http://www.youtube.com/watch?v=7CpEqTZQQXM

    Mi reparador de sueños hoy ha sido la melodía tarareada durante todo el día...Inmensa esta canción!!!!

    ResponderEliminar
  3. Juan Miguel, la càpsula, un regal... les imatges captades, sensacionals... quasi et podria dir a quins moments corresponen del concert observant les expressions del miquel i la resta de músics, així que penso que has captat trossets de la màgia d'ahir de manera increible! Va ser molt agradable compartir sensacions i comentaris del concert, que xul·lo!

    Avui, em deixava sorprendre per Pascuala Ilabaca amb Fauna a Luz de Gas... només m'he pogut quedar mig concert ja que tenia d'altres històries, però ha estat molt, molt guai!! quina energia aquesta dona! i mira que és jove! Porta un rotllo molt particular, per mi, una barreja entre arrels ancestrals del seu poble, tradicions, electrònica... que sé jo!!! M'agradat molt!
    Deixo una cançó de les que em pogut sentir avui dedicada a la Violeta i a la Frida, molt guapa!
    Abraçades!

    http://www.youtube.com/watch?v=_pwCpEl6WwU

    Per cert, un comentari, poques dones en els escenaris, no???

    ResponderEliminar
  4. bon dia, natty y maribel!!!!

    natty, la canción y el disco de miquel gil se titula por marcianas...
    comienza diciendo (la canción)... y ahora canto por marcianas/porque me lo pide el corazón/dice el uráculo que soy cabra/que pego mas vueltas que un perro....

    a mi me encanta!!!! coincido con la descripción que aporta maribel...

    ese reparador que has dejado es hermoso!!!! lo conocí en casa de lucini... lucio dalla nos dejó... mis mejores deseos para ese gran trovador italiano!!!!!!

    gracias a las dos por vuestros piropos sobre las fotos... sinceramente, me alegra que os gusten!!!!!!

    maribel, gràcies per les teves paraules, tant de bo hagi captat tan bé com dius el magnífic concert del miquel gil!!
    pascuala ilabaca és realment genial. jo vaig estar en el seu concert, però a partir de la segona meitat (ens creuem!!) perquè abans vaig anar al del quico (també genial!).
    pascuala representa la música tradicional xilena (certes músiques tradicionals) amb l'ímpetu de la seva joventut i totes les referències de la seva joventut.
    a més, a l'escenari es creix.
    és cert que hi ha poques dones, però, per sort, cada vegada hi ha mes.
    a xile, les dues veus joves de la cançó d'autor més importants són dones: pascuala i camila moreno (de les dos tinc entrades anteriors, pots buscarles aquí, al blog).
    en fi, crec que cada vegada hi ha més dones!! bé!!
    molt maca la cançó que has deixat!!!!!!! de les meves favorites...

    un petó, un besazo, para las dos!!!!!
    buen fin de semana!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  5. Juan Miguel, Maribel, me encanta leer catalán, castellano, catalán y pasar de uno a otro con esa facilidad. Admiro a las personas bilingües...a mi! que me cuesta tanto el inglés!!!jajaja
    En fin..Feliz fin de semana!!!
    juan Miguel, no olvides que mañana tienes una cita!!!!!
    Petons!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ...jajaja, Natty, yo no hablo ni papa de inglés!! (particularmente no me gusta, aunque sea la lengua internacional de coumunicación!!)
      lo de los bilingües, es curioso.. en casa, de pequeña se oían los 2 idiomas por igual, entre abuelos, padres, hijos...tu sabes como va esto por tu experiencia, cuando somos peques... las cosas nos van entrando sin darnos cuenta y luego cuando te enteras, ya forman parte de una, como si se tratara de otra parte del cuerpo...
      Muy buen fin de semana para ti tambien!
      Petons!

      Eliminar
  6. ...he trobat un programa de ràdio de RNE3, Mediterraneo, del dia 11-12-11, dedicada a Miquel Gil!!!!!!! la seua musica i les seues paraules!!!! wuaaaauuuuu!!!!!

    amb permís deixo, l'enllaç per si algú el vol escoltar!!!
    (no té desperdici!!!!!)

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mediterraneo/mediterraneo-miquel-gil-per-marcianes-desde-valencia-11-12-11/1269995/

    ResponderEliminar
  7. Muy buenas fotos, Juan Miguel. El concierto de Miquel Gil fue buenísimo, disfruté mucho.
    Enhorabuena por tu trabajo.
    Me llamo Samuel.
    Salut

    ResponderEliminar
  8. natty, como dice maribel... ocurre de una manera natural... como parte de uno mismo...
    es bonito. los idiomas son cultura. historia. piel. color.
    yo con el inglés estoy como maribel... ni papa... :)

    maribel, moltes gràcies per aquest enllaç!! m'encanta radio 3 i el miquel... tinc ganes d'escoltarho!!!... ho faré aquesta tarda, que estaré tranquil abans d'anar a veure el krahe al luz de gas....

    natty, no dejes de mirar el enlace que ha dejado maribel... es un programa de radio 3 sobre miquel gil... una buena manera de acabar de descubrirlo!!!!!

    samuel, gracias!!!! y salut!!!!!! cómo no???!!!!

    salut y petons natty y maribel!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  9. una sorpresa preciosa...
    miquel gil, gran artista y gran persona, ha celebrado desde su fb esta entrada del blog...
    ha dejado escritas estas palabras:
    Anit estava entre el públic, tot i que despres va desapareixer i no vaig poder parlar amb ell, Juan Miguel Morales armat amb la càmera. Juanmi no es un fotograf qualsevol, Juanmi es es "El Fotograf" el que ens ha fet totes les portades dels cd's, la foto de portada del fb, les seues imatges saben concentrar, resumir, captar, transferir les idees i la vida en una foto. Acabe de despertar-me i m'he trobat amb este regal... Gràcies Juanmi !!!!!
    https://www.facebook.com/pages/Miquel-Gil/225444970842120
    gracias a miquel por sus bellas palabras y, sobre todo, por la belleza que nos regala con su música!!!!!
    gràcies, miquel!!!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ....wuaaaauuuuu!!!! que bonic!!!!! he anat a fer la tafanera en el seu fb i hi han cosetes molt maques de la gent!!! m'encanta que hi hagi tant bon rotllo entre les persones i es pugui dir!!!!... saps Juan Miguel, vaig a ser sincera i el que em té "enganxada" al teu treball és aquesta capacitat de la que parla el Miquel de "veure" a la gent i després de transmetre-ho per a que la resta ho veiem...no és només la imatge que sigui bonica tècnicament, etc...és captar "el que hi ha" o "el que és" la persona, a vegades la essència, a vegades una part, a vegades matissos però reals, i allà que enfoques i captures l'instant i queda com una preciosa bombolla suspesa aquí i ara...
      buuuffff!!! ja ho he dit!!!! , no sé si es pot entendre el que vull expressar...a vegades em falten paraules o expressions per dir les coses, en fi, totalment d'acord amb el Miquel Gil!!!!!

      Eliminar
  10. maribel, crec que t'entenc... tant de bo sigui així!! el millor per un retratista és poder ensenyar el que no es veu, una mica de l'essència, de l'esperit del retratat... no sempre s'aconsegueix... de vegades, potser si ho aconsegueixo (podria parlar de casos concrets en què crec que ho he aconseguit), però és una cosa que han de dir els altres... crec.
    en tot cas, és bonic escoltar paraules amables d'amics.
    per això agraeixo les teves paraules.
    moltes gràcies.
    sempre intento donar el millor, encara que no ho aconsegueixi en totes les ocasions ...
    de nou gràcies, maribel.
    petons!!!
    (a mi també m'agrada el fb del miquel)

    ResponderEliminar
  11. BIEN,BIEN,BIEN!!!!!
    Por lo que creo haber entendido en ese elogio SUPERMERECIDO Mique ha expresado en catalán justo lo que yo pienso en castellano....
    juan miguel no es un fotógrafo cualquiera!!!No,no,no...es un fotógrafo especial...sino yo no estaría aquí colgada cada día....
    Un besazo!!!!!

    ResponderEliminar
  12. jajajajaja.... natty, siempre me haces sonreír!!!!!!

    ResponderEliminar
  13. es una manera coloquial de escribir... anoche...
    dice... anoche estaba entre el público...
    :)

    ResponderEliminar
  14. qué apuro!!! Creí que decía que alguien estaba entre el público....
    voy a ver tu nueva entrada....

    ResponderEliminar