lunes, 29 de junio de 2015
domingo, 28 de junio de 2015
miércoles, 24 de junio de 2015
GUATEMALA 1997-PROYECTO AMÉRICA
Durante varios años he dedicado gran parte de mi tiempo a viajar y a conocer las culturas de América, muy especialmente de Latinoamérica.
Para mí ha sido fundamental, y espero seguir haciéndolo si la vida me lo permite.
Desde hace algún tiempo ando elaborando un proyecto que podría verse reflejado en un libro y/o una exposición que bajo el nombre de América me permita mostrar algunas de las imágenes y los retratos de trovadores -mucho de este material inédito- que he ido elaborando a partir de mis viajes a ese querido continente.
Así que, ni corto ni perezoso, me he puesto a desempolvar imágenes y a empezar a seleccionar material que me parece interesante.
Es así como he encontrado estas fotografías que tomé en Guatemala (Huehuetenango y Colotenango) en julio de 1997.
Es el comienzo de un proyecto que no sé si llegará a bue puerto, pero que me ofrece la satisfacción de reencontrarme con cierto material que tenía muy abandonado.
Éstas son algunas imágenes:
martes, 23 de junio de 2015
FIRMO DOS NUEVAS PORTADAS DE CD'S: ORIOL PADRÓS Y RUMBAMAZIGHA
En la reedición del CD Lydda, de Toti Soler, el retrato que le hice a mediados de los años 90 y que en origen fue la portada del disco, pasa al interior.
domingo, 21 de junio de 2015
BARNASANTS BARRICADES DE CANÇONS EN EL SUPLEMENT DE CULTURA DEL PUNT AVUI
Barricades en paper
21/06/15
21/06/15
Camps ha volgut la igualtat i que el Barnasants tingués un component reivindicatiu, no exclusivament polític sinó també estètic
No ens cansarem d'elogiar la tasca de Pere Camps i del seu equip del BarnaSants per recuperar la cançó, per posar-la en avantguarda, per reunir poesia i música. Ha estat una feina titànica, sovint sense suport, o encara pitjor, amb les tendències refractàries de l'autoritat de torn. Camps s'ha barallat amb qui fos i, finalment, el resultat és a la vista. I encara ho és més amb el volum Barricades de cançons, realitzat per col·laboradors fixos del festival, el fotògraf Juan Miguel Morales i l'escriptor Josep Maria Hernández Ripoll. Publicat per Cal·lígraf, còmplices empordanesos de Camps en la gestació del festival d'estiu a Camallera, on com binen els concerts amb les jornades literàries i editorials.
El volum fa goig perquè resumeix la trajectòria i alguns dels moments culminants d'un festival nascut en la frontera gitana i popular entre les barriades d'Hostafrancs i Sants. Ho és a través de les actuacions d'una munió d'artistes, des de les figures als joves o als que lluiten per la supervivència. Camps ha volgut la igualtat i que el Barnasants tingués un component reivindicatiu, no exclusivament polític sinó també estètic. Des d'aquesta perspectiva, també han volgut donar rellevància a les veus del país i d'Hispanoamèrica, sepultades per l'imperialisme de les multinacionals i del capitalisme pur i dur, que Camps combat des de la infantesa quan era un jove revolucionari antifranquista.
Després de descartar la política institucional i de claudicacions, Camps va voler fer-la directament: assumir la vida al camp –a l'Empordà– i lluitar perquè la cançó tingués unes tribunes que la democràcia s'havia encarregat de destruir, potser perquè no els interessava que la imatge de la llibertat estigués representada per artistes i poetes com en la dictadura. Ell mateix ho explica dins una entrevista dins el llibre, que Hernández Ripoll titula El guerriller de la pólvora inesgotable, en aquest cas amb una arma semblant a la guitarra de Woody Guthrie, que duia un lema ben explícit: “Aquest és un artefacte per matar feixistes.” Quan se li pregunta què és el Barnasants, ho defineix sense embuts: “Més que un festival, és una trobada en la qual es pot presentar la feina, en què poden actuar tant els artistes consagrats com els que comencen. Barnasants és parlar de text i, per tant, de contingut. És la gran trobada de la gent que té coses a dir.”
No ens cansarem d'elogiar la tasca de Pere Camps i del seu equip del BarnaSants per recuperar la cançó, per posar-la en avantguarda, per reunir poesia i música. Ha estat una feina titànica, sovint sense suport, o encara pitjor, amb les tendències refractàries de l'autoritat de torn. Camps s'ha barallat amb qui fos i, finalment, el resultat és a la vista. I encara ho és més amb el volum Barricades de cançons, realitzat per col·laboradors fixos del festival, el fotògraf Juan Miguel Morales i l'escriptor Josep Maria Hernández Ripoll. Publicat per Cal·lígraf, còmplices empordanesos de Camps en la gestació del festival d'estiu a Camallera, on com binen els concerts amb les jornades literàries i editorials.
El volum fa goig perquè resumeix la trajectòria i alguns dels moments culminants d'un festival nascut en la frontera gitana i popular entre les barriades d'Hostafrancs i Sants. Ho és a través de les actuacions d'una munió d'artistes, des de les figures als joves o als que lluiten per la supervivència. Camps ha volgut la igualtat i que el Barnasants tingués un component reivindicatiu, no exclusivament polític sinó també estètic. Des d'aquesta perspectiva, també han volgut donar rellevància a les veus del país i d'Hispanoamèrica, sepultades per l'imperialisme de les multinacionals i del capitalisme pur i dur, que Camps combat des de la infantesa quan era un jove revolucionari antifranquista.
Després de descartar la política institucional i de claudicacions, Camps va voler fer-la directament: assumir la vida al camp –a l'Empordà– i lluitar perquè la cançó tingués unes tribunes que la democràcia s'havia encarregat de destruir, potser perquè no els interessava que la imatge de la llibertat estigués representada per artistes i poetes com en la dictadura. Ell mateix ho explica dins una entrevista dins el llibre, que Hernández Ripoll titula El guerriller de la pólvora inesgotable, en aquest cas amb una arma semblant a la guitarra de Woody Guthrie, que duia un lema ben explícit: “Aquest és un artefacte per matar feixistes.” Quan se li pregunta què és el Barnasants, ho defineix sense embuts: “Més que un festival, és una trobada en la qual es pot presentar la feina, en què poden actuar tant els artistes consagrats com els que comencen. Barnasants és parlar de text i, per tant, de contingut. És la gran trobada de la gent que té coses a dir.”
sábado, 20 de junio de 2015
MARTIRIO ACTUÓ EN EL JAMBOREE Y CERRÓ EL III FESTIVAL DE BOLEROS RON PALMA MULATA DE CUBA
El pasado 19 de junio la gran cantante andaluza Martirio, acompañada por el brillante guitarrista andaluz Raúl Rodríguez, actuó en el Jamboree, en Barcelona, cerrando así el III Festival del Bolero Ron Palma Mulata de Cuba.
Bolero mexicano, filin cubano, copla y otros cantos que Martirio hace absolutamente suyos fueron pasando por el escenario del Jamboree, combinando la pasión y el desgarro con el sentido del humor.
Un gran concierto para cerrar una edición más de un festival que no pierde nivel, al contrario, indiscutiblemente se consolida.
Entre el público estaba nada más y nada menos que la mallorquina Maria del Mar Bonet, querida amiga de Martirio.
Hoy sábado, día 20, aún podrá verse a Martirio, con Raúl Rodríguez, en el Jamboree: a las 20 h y a las 22 h.
Y hasta el año que viene, bolero...
En el camerino:
Raúl Rodríguez, Maria del Mar Bonet y Martirio
viernes, 19 de junio de 2015
DESCARGA CUBANA Y CONCIERTO DE YURO LEYVA EN EL III FESTIVAL DEL BOLERO RON PALMA MULATA DE CUBA
Telva Rojas, Yuro Leyva y la mítica Juana Bacallao en
el Jamboree de Barcelona, en plena descarga
cubana
El pasado 17 de junio el III Festival del Bolero Ron Palma Mulata de Cuba ofreció en el Jamboree de Barcelona una espectacular descarga cubana.
Grandes músicos y cantantes cubanos se reunieron para celebrar los 75 años del cabaret Tropicana, invitando a un grupo de bailarinas y bailarines del histórico club cubano y contando con la presencia de la no menos histórica Juana Bacallao.
Una delicia.
Pere Pons, programador del Jamboree y uno de los
organizadores del festival dio luz verde a la
descarga cubana
Yanni Munujos, ideólogo y director del festival
Yanni Munujos con Emilio Ramón Alarcón, coreógrafo
del Tropicana, y Antonio Barroso, empresario
de L'Havana Xica
Bailarinas del Tropicana
La banda:
Robin Reyes, dirección musical y contrabajo
Bárbaro Torres, responsable de la sección de percusiones
Roberto Álvarez Chacumbele, piano
Jimi Jenks, saxo
Ludmila Mercerón, Elsa Rivero, Telva Rojas, Leonor
Zayas y Chachá
Los cantantes:
Ludmila Mercerón
Leonor Zayas
Elsa Rivero
Anamaria Perera
Chachá
Telva Rojas
Yuro Leyva
Juana Bacallao
Juana y Elsa
El pasado 18 de junio Yuro Leyva, acompañado por Javier Massó Caramelo al piano y Carlos Sarduy a la trompeta, ofreció un elegante concierto de bolero y filin en el Jamboree.
Una maravilla.
Óscar y el ron: imprescindibles
Ya solamente queda un espectáculo del III Festival del Bolero Ron Palma Mulata de Cuba: la actuación de Martirio y Raúl Rodríguez en el Jamboree (Barcelona) el viernes 19 y el sábado 20, con dos sesiones, a las 20 horas la primera y a las 22 horas la segunda.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)